Les restes arqueològiques més antigues de la població són probablement d'època romana, segons es deduïx d'algunes peces trobades en la desapareguda Alqueria de Castillo, a l'Horta de Xirivella. El Servei de Recerca Prehistòrica de València (SIP) ha identificat recentment un capitell de columna romana, i també l'existència de restes de teules romanes (tegulae), un fragment de pesa de teler (pondus) troncopiramidal i restes d'una antiga conducció d'aigua realitzada en formigó (opus caementicium). No obstant això, els orígens del municipi són encara incerts. Estes peces es poden contemplar al jardí del poliesportiu municipal.

Pertanyen al període d'assentament musulmà (segle viii), a més de la séquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupació cristiana arribà l'any 1238 en la persona del lloctinent de Jaume el Conqueridor, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'Orde de Calatrava, que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. En el Llibre del repartiment se la cita repetidament al llarg del 1238.

Els Calatrava prompte van construir els principals edificis administratius i religiosos, com la Casa del Delme —fins fa unes dècades podia contemplar-se a la plaça de l'Església— i la primera parròquia, d'estil gòtic. El temple, que tingué com a primera advocació a Santa Maria, s'articulava en una sola nau, amb una superfície de prop de 130 metres quadrats.

El 16 d'agost del 1238, Jaume el Just va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Díez. Eixa pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle xiv, va residir-hi, amb la seua dona Valençona Castell, Ramon Muntaner, on va començar a escriure La Crònica, obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals. En les Germanies, alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats.

L'any 1609 Felip III decretava l'expulsió dels moriscs d'Espanya. La seua eixida va provocar que moltes localitats de l'Horta quedaren quasi o totalment deshabitades. Tot i que Mislata, Alaquàs, Manises o Paterna van patir estralls, a Xirivella no hi havia població morisca i, per tant, el decret d'expulsió no va alterar les bases demogràfiques del nostre municipi.

En 1811, passa a senyoriu del Marqués de Llanera i, el 1814, el Marqués de Dosaigües obtingué part del senyoriu. En 1837, en virtut de la posada en vigor de la Llei sobre l'Abolició del Règim Senyorial, Xirivella deixà d'estar sota administració senyorial. El 1812, a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francés Louis Gabriel Suchet en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra, hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.